EVOLUCIÓ DEL TRANSPORT SANITARI A CATALUNYA

Evolució del Transport Sanitari a Catalunya 

El servei Català de la Salut va néixer el 1991

 

El servei Català de la Salut va néixer el 1991 és fruit de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que el 1990 va formalitzar el model sanitari català, consolidant el sistema sanitari mixt propi del nostre país.

Inicialment, el Servei Català de la Salut es va establir com a l’ens planificador, finançador, avaluador i comprador dels serveis sanitaris. Amb el pas del temps, les seves funcions es van redefinir per evolucionar cap al model d’una asseguradora pública, que inclogués la compra de serveis, però també altres funcions.

Així, la funció de finançament va quedar fora del seu àmbit. El 2001, deu anys després de la seva creació, el Servei Català de la Salut ja havia assolit de manera efectiva la separació de funcions entre el finançament i la provisió de serveis, i va canviar la seva denominació abreujada, que fins aleshores havia estat SCS, per CatSalut. Per la seva part, el Departament de Salut va recuperar les funcions de planificació i avaluació.

 

A Catalunya, es va optar per crear diferents models de resposta.

 

Transport sanitari

 

El transport sanitari és el servei de trasllat de persones que no es poden desplaçar per elles mateixes. Es realitza amb vehicles especialment condicionats i amb personal amb formació adequada.

A Catalunya dins de la sanitat pública, el transport sanitari està indicat per un professional sanitari i es fa a través d’empreses d’ambulàncies contractades pel sistema sanitari públic.

 

Transport urgent

 

  • Transport primari urgent: del lloc on s’ha produït l’emergència fins al primer centre amb capacitat per atendre el pacient. Pot requerir una primera assistència, al mateix lloc on s’ha produït l’emergència, o en ruta, per part de personal qualificat.
  • Trasllat urgent entre dos centres sanitaris.
 
Transport no urgent

 

  • Trasllat programat, entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats. S’ha de sol·licitar amb suficient antelació als centres d’atenció primària i als hospitals i des de juny de 2022, el personal sanitari podrà ampliar el termini de vigència fins als 2 anys per a les autoritzacions de transport sanitari no urgent per a pacients oncològics i pacients que rebin hemodiàlisi.

 

Actualment, el model continua evolucionant per adaptar-se als paradigmes propis del segle XXI.

 

Malgrat el desenvolupament creixent del sistema sanitari del nostre país –nous hospitals més tecnificats, augment de l’asèpsia i l’esterilització, creació d’unitats de vigilància intensiva, etc.– les vides se seguien perdent al carrer.

La necessitat d’un sistema d’emergències extrahospitalàries neix de l’elevada mortalitat que es produïa entre el lloc de l’accident o l’infart de miocardi fins a l’arribada a l’hospital.

Aconseguir que el malalt rebés assistència en el que s’ha anomenat “la mitja hora d’or de les emergències”, es va convertir en l’objectiu de tots els sistemes sanitaris avançats que, malgrat no tenir experiència sobre això, tots tenien uns objectius comuns:

  • S’havia de sortir al carrer: l’atenció al malalt no podia esperar a arribar a l’hospital.
  • Es necessitaven recursos adients: vehicles equipats, personal amb formació específica, etc.
  • Calia una coordinació entre el receptor de l’alerta i els recursos.

 

Iniciativa de l’Institut Català de la Salut (ICS) per crear el Centre Coordinador

 

1985 Iniciativa de l’Institut Català de la Salut (ICS) per crear el Centre Coordinador de la Regió Sanitària Costa de Ponent, situat a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (CSUB) per coordinar la demanda d’atenció a les urgències i emergències properes al centre hospitalari.

Creació del programa pilot Servei Coordinador d’Emergències Mèdiques (SCEM) d’una durada de 9 mesos, que es va consolidar posteriorment i es va convertir en el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

1993 El projecte SEM es converteix en SEM, S.A., empresa pública amb un 100% de capital del Servei Català de la Salut (CatSalut).

1997 El Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona (SCUB-061) es converteix en SCUB, S.A., empresa pública amb un 60% de capital del Departament de Salut i un 40% de l’Ajuntament de Barcelona.

1998 Es crea el nou Centre Coordinador Sanitari de Tarragona (CECOSAT) per a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, depenent de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) del CatSalut i també amb accés a través del número 061.

2001 SEMSA crea el Centre Coordinador d’Urgències i Emergències Sanitàries (CCURES-061) que estén el telèfon 061 d’accés a l’activació de recursos assistencials a tot Catalunya.

Es posa en marxa el nou servei telefònic d’informació sanitària i consell de salut Sanitat Respon, pioner a l’Estat espanyol, que aporta un valor afegit al sistema sanitari català i l’apropa, encara més, a la ciutadania.

2005 SEMSA absorbeix l’activitat de l’SCUBSA-061 i del CECOSAT (GPSS), i unifica tot el servei públic per a l’atenció a l’emergència i la urgència extrahospitalària de Catalunya.

2006 El mes de juny, i d’acord amb la Instrucció 03/2006 del Servei Català de la Salut, s’inicia el desplegament del nou model del transport sanitari urgent a Catalunya, el qual va acompanyat d’una nova imatge corporativa.

SEMSA es trasllada a una nova seu, ubicada al carrer Pablo Iglesias de l’Hospitalet de Llobregat. S’unifiquen, d’aquesta manera, totes les seves instal·lacions i es crea un únic Centre Coordinador per a tot Catalunya.

2010 El telèfon 112 és el número únic d’emergències actiu a Europa des del 1998. La Llei 9/2007, redactada amb la participació del Departament de Salut, responsabilitza la Generalitat de Catalunya de la implantació i la regulació del servei públic d’atenció a les trucades d’urgència per mitjà de la creació del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 (CAGTU-112) de Catalunya.

El mes de juliol de 2010 el SEM posa en marxa la sala operativa de coordinació sanitària de Reus, integrada al CAGTU-112, des de la qual s’atenen i es coordinen les demandes d’assistència per urgències i emergències de l’àrea geogràfica de Tarragona i Terres de l’Ebre.

2011 D’acord amb el Conveni marc de col·laboració en matèria d’intervenció d’emergències amb actuació sanitària, signat amb l’Ajuntament de Barcelona, es posa en marxa la sala operativa de coordinació sanitària de Barcelona, amb l’objectiu de gestionar els recursos de suport vital bàsic (SVB) i suport vital avançat (SVA) que el SEM té distribuïts a la ciutat.

2012 El mes d’octubre, entra en funcionament el 061 Salut Respon, el telèfon de Salut de Catalunya, resultat de la suma del servei Sanitat Respon i del 061, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos i millorar l’eficàcia.

2015 S’inicia el desplegament del nou model de transport sanitari.

2020 Es creen noves sales d’atenció telefònica per a la ciutadania.

Es despleguen vehicles especialitzats (ECOS, ERI i Alta Complexitat).

Dades obtingudes de les pagines oficials de la generalitat de Catalunya

Professionals a compte del SEM

 

7.000 professionals que treballen a l’entorn del SEM, i 869 professionals propis del SEM.

Com es pot veure, la majoria de professionals del SEM, no son propis i pertanyen a empreses subcontractades.

El SEM Compta amb les següents unitats:

338 SVB + 5 de transport col·lectiu

65 SVA + 2 pediàtriques 2 alta complexitat 9 d’intervenció i suport 1 unitat de coordinació operativa

17 vehicles d’intervenció ràpida

4 helicòpters medicalitzats

Presentació corporativa del SEM 2021