Després de mig any de estar negociant l’equiparació els sindicats UGT, CCOO, SINDI.CAT i USOC, amb ACEA i després d’aconseguir una partida pressupostaria de 10 milions d’euros per part de l’administració pública, finalment arriben a una acord.
En el primer punt eliminació de la bretxa salarial i les infracategoríes, tot i que es un pas important, el que no s’entén es que perquè i avien empreses que pagaven el TTS a tot el personal i altres empreses que no o feien i a tingut que ser gracies a una partida pressupostaria de les administracions públiques?
El segon punt reducció de jornada anual de 48 hores, passant de una jornada laboral de 1800 hores anuals a 1752 hores anuals la qual queda encara molt lluny de les 1642 hores que fa el personal de l’empresa pública SEM, s’ha negociat un calendari per tal de anar fent aquesta reducció de jornada fins arribar a les 1642 hores?.
Quant en el acord diu que aquestes hores correspondrà als comitès d’empresa negociar la seva reducció per aquest any i en cas de no aconseguir un acord amb l’empresa, aquesta podrà abonar-les a preu d’hora ordinària (54€ dia).
El tercer punt, concepte de especial dedicació, aquest punt es especialment interessant, ja que es per compensar les variables de vacances, les quals les empreses ja les tenen que pagar des de 2015 per sentencia judicial, per tant aquest nou concepte els i surt gratis a les empreses en detriment a la equiparació.
També es d’agrair tal com diu el mateix punt si un treballador/a sobrepassés els 200 € de mitjana anual amb els variables cobraria la diferència, sense haver de fer demanda, només faltaria que a sobre o tinguéssim que reclamar judicialment, o es que no es garanteix que les empreses faran els càlculs adequadament.
En el quart punt increment salarial de totes les categories, serà el excedent resultant de quantificar els costos finals d’aplicar el complement d’especial dedicació i la reducció de les 48 hores.
En definitiva que no sabem a hores d’ara quin serà aquest increment salarial, i perquè es sobre els conceptes variables i no sobre el salari base, el sou fa anys que no i a un increment ni tan sols l’IPC.
El cinquè punt en el qual es garanteix que els treballadors/es no podran veure en cap cas reduït el seu salari.
El sisè punt els treballadors/es TES en pràctiques cobraran el 65% de la retribució de qualsevol de les tres categories per la que hagi estat contractat. Es totalment vergonyós que així o hagin pactat, estant fent una discriminació salarial per personal que esta fent la mateixa feina que qualsevol treballador/a que no tingui aquest contacte, parlem d’equiparació amb el SEM i som incapaços d’equiparar-nos entre el personal de les empreses subcontractades.
El punt setè Rentat de roba, en el qual es garanteix que les empreses assumeixen el rentat universal de la roba de treball, cal recordar que la majoria d’empreses ja estan obligades judicialment a fer aquest rentat de roba.
Considerem un acord que l’únic que fa es infravalorar-nos i que en cap cas queda clar els beneficis que tindrem tots els treballadors del sector, entenem que les negociacions poden ser difícils, però vendre aquest acord com una gran millora i un gran pas per l’equiparació amb l’empresa pública SEM, considerem que no va per el camí mes idoni per l’equiparació total.
A part de quedar lluny de la reducció de jornada (1642 hores empresa pública SEM), altres conceptes com dies de lliure disposició, reducció de jornada per guarda legal, formació, etc.., entenent que l’equiparació no es pot fer de cop i s’ha de fer progressivament com es que no s’ha marcat un calendari amb la finalitat de seguir avançant cap aquesta tant desitjada equiparació.
Des de sitac volem constatar que per nosaltres la única via es la internalització.
Adjuntem l’acta de la reunió de la comissió negociadora del conveni col·lectiu